Situada en la muntanya mitja de l'Alcalatén, a 568 m. d'altura, i a 33 Km. de Castelló, LLUCENA està emplaçada estratègicament sobre l'estret i allargat llom d'un espoló muntanyenc, enmig de les estribacions que, a manera de gegantesca i agresta escala, descendeixen des de Penyagolosa -la màxima altura Valenciana- al mar.

Des de la seva elevada posició domina la profunda vall del riu del seu mateix nom, via de penetració cap a les terres altes de l'interior des de l'antiguitat. La mateixa altura matisa el genèric clima mediterrani, proporcionant a LLUCENA estius més frescos i una certa major pluviosidad que en les terres baixes de la costa.

Sobre la seva muntanya, la població es mostra als ulls del visitant, com un blanc seguit de cases presidides per una gran casona («el Castell») que, en altres temps i amb traces Gòtiques ja perdudes, va ser casa i castell feudal construït sobre una anterior edificació musulmana. Amb tot, es desconeix el moment històric de la fundació de LLUCENA, encara que l'arrel llatina del seu nom ens proporciona un indici del mateix, sense excloure assentaments anteriors d'èpoques ibèriques o fins i tot del bronze, de les quals trobem vestigis en diversos llocs del terme municipal.

Després de la conquesta cristiana del segle XIII, Jaume I va concedir, en 1233, en feu tot el territori del castell de l'Alcalatén, inclosa LLUCENA, al noble Aragonès Eiximén d’Urrea; en 1798al morir l'últim dels Urrea, el desè Comte d'Aranda, famós ministre il·lustrat de Carlos III i Carlos IV, el senyoriu va passar a la casa ducal de Híjar, on va romandre fins a la definitiva supressió del feudalisme en el segon terç del segle XIX. Va ser precisament en aquest agitat període quan LLUCENA es va guanyar el títol de «Heroica Vila» que campeja en el seu escut, com reconeixement al seu valor enfront dels atacs de l'absolutisme carlista.

Lingüísticament LLUCENA se situa en el límit occidental de la zona valenciano-parlant, ja que els pobles següents (Villahermosa i El Castillo de Villamalefa) ja són de parla castellà-aragonesa. Des de principis del segle XX la nostra població ha vingut acollint a una nodrida colònia estiuenca, que ha contribuït a dotar-li d'una reconeguda categoria de centre turístic, per a això certament no li falten atractius, començant per la bondat del seu clima de mitja muntanya, el singularisme de la població i la bellesa del seu paisatge.

Demografia